A les drassanes de Palamós (Baix Empordà), un dels centres marítims més actius de la costa catalana durant l’edat moderna, s’hi documenta entre els anys 1547 i 1642 la presència d’un important nucli de treballadors especialitzats en la construcció naval. En aquest període hi consten almenys 17 mestres d’aixa, 12 calafats, 5 corders i altres oficis auxiliars, tots ells imprescindibles per al funcionament i manteniment de la flota mercant i pesquera de la zona.
Aquest entorn artesanal i marítim va ser també l’escenari de diverses branques familiars dels meus avantpassats, entre les quals destaquen els Simon, dedicats a l’ofici de corder, i els Vernós, vinculats al treball de calafat.
Els corders, com en Magí Simon i Marich, eren artesans especialitzats en la fabricació de cordatges destinats a les embarcacions. Aquests cordes, elaborats a partir de fibres vegetals com el cànem o l’espart, eren essencials per a la navegació: servien per a les veles, les maniobres i l’ancoratge de les naus. L’any 1638, en Magí Simon tenia la seva botiga de corder a la zona de la Platja de la Fosca, un indret estratègic per al subministrament i distribució d’aquests materials dins l’àmbit marítim de Palamós.
Per la seva banda, la branca dels Vernós estava vinculada a l’ofici de calafat, una feina igualment fonamental en la construcció naval. El calafat era l’encarregat de garantir la impermeabilitat dels vaixells, introduint estopa entre les juntes de les taules de fusta amb l’ajuda de la maçola i posteriorment segellant-les amb quitrà aplicat amb la llanada. Aquest procés assegurava que les embarcacions poguessin resistir la pressió de l’aigua i romandre operatives durant la navegació.
Lligant ambdues famílies, la Maria Vernós, esposa d’en Magí Simon, provenia precisament d’aquesta tradició de calafats, essent filla de Jeroni Vernós, també mestre calafat. Aquesta unió reflecteix la interconnexió habitual entre oficis marítims dins les comunitats portuàries, on les famílies sovint compartien espais de treball, coneixement i supervivència econòmica.
A través d’aquests oficis, els Simon i els Vernós formen part d’un teixit social i productiu que va ser clau en el desenvolupament de la marina catalana dels segles XVI i XVII, en un moment en què la construcció naval era un dels pilars econòmics de la costa empordanesa.
Fonts:
Carrera i Pujal, Jaume. Història econòmica de Catalunya (s. XVI–XVIII). Barcelona: Editorial Teide.
Martínez Shaw, Carlos. El comerç i la navegació a la Mediterrània moderna. Barcelona: Crítica.
Riera i Melis, Antoni. La construcció naval a la Catalunya medieval i moderna. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Museu de la Pesca de Palamós. La tradició marinera de la Costa Brava. Palamós: Museu de la Pesca.
Blanco Pujol, Gabriel. 1999–2016. Recerca genealògica de la família Blanco-Pujol. Arxiu personal de l’autor, Barcelona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada