Arrels a Valldeix: cinc segles d'una nissaga que va començar a Mataró

Farà quatre anys vaig venir a viure a Mataró. No ho vaig fer per cap raó genealògica o almenys això creia. Però quan vaig començar a estirar el fil de la meva família cap enrere, no imaginava que una de les branques acabaria precisament aquí, en aquesta mateixa ciutat, en una masia arrapada a la vall d'una riera, enmig d'un paisatge que avui és mig suburbi i mig parc natural. Resulta que no era pas un desconegut que s'instal·lava en una ciutat nova: era algú que tornava. Tot comença al Mas Costa de Valldeix, en un desembre de l'any 1510, quan va néixer en Gaspar Costa.

Valldeix, l'any en què va néixer en Gaspar

Per entendre qui era en Gaspar Costa, cal saber on va néixer. Valldeix era —i en part, encara és— un veïnat rural de Mataró, al nord de la ciutat, que s'estén per la conca de la riera que porta el seu nom i que la gent de mar coneixia com la riera de Sant Simó. Un lloc documentat des de l'any 949, quan apareix en escrits com a Villa Valades. Una terra antiga.

Al segle XVI, Valldeix era un conjunt de masies disseminades per la vall, gairebé sense solució de continuïtat fins a la vila de Mataró. La família Costa hi era arrelada des de feia generacions: el Mas Costa, com molts altres —el Mas Ametller, el Mas Miralles, el Mas Català—, consta documentat al veïnat ja al segle XIV. Eren famílies de pagesos, persones que vivien i morien en la mateixa terra que llauraven.

El 1510, any en què va néixer en Gaspar, Mataró era una vila en transformació. S'estava construint la muralla que envoltaria el nucli urbà —una muralla que tindria set portals, un dels quals s'anomenaria precisament portal de Valldeix, l'accés natural des del veïnat cap a la vila. La preocupació principal de l'època eren els pirates barbarescs, que feien incursions constants a la costa; i la vida religiosa del veïnat s'estava refent: el 1517, set propietaris i veïns de Valldeix —potser entre ells el pare d'en Gaspar, en Jaume Costa— demanaren permís al bisbe de Barcelona per reedificar la capella de Sant Sadurní, que els seus avantpassats havien construït i que havia caigut en l'oblit durant les crisis dels segles anteriors. El veïnat tornava a tenir vida pròpia.

 

El casament de 1548

En Gaspar Costa va créixer en aquest Valldeix de masies i camins de terra, de rieres seques a l'estiu i perilloses a la tardor, de vinyes i cereals. Ja amb 38 anys, l'any 1548, es va casar amb Eulàlia Pons, també de Mataró. Un casament entre dues famílies d'arrels locals, com era habitual al món rural català de l'època: els masos s'unien per consolidar terres, llinatges i futures collites.

D'en Gaspar i l'Eulàlia en descendirien tres generacions més de la nissaga Costa a Mataró —homes i dones que van continuar lligats a la terra del Maresme, a les valls i els turons que coneixien de memòria.

De Valldeix al Maresme, i del Maresme a Badalona

La història d'aquesta branca de la meva família és, en bona part, la història de moltes famílies catalanes dels segles XVII, XVIII i XIX: una lenta migració de la pagesia rural cap als pobles i ciutats del litoral, portada per matrimonis, per herències, per la cerca de noves oportunitats.

Dels Costa de Valldeix, la línia passa pels Rovira i després pels Carcasona, encara a Mataró. Tres cognoms, tres generacions que mantenen el fil invisible que els lliga als camps i les masies. I finalment, la família creua el terme i arriba a Badalona: primer amb els Vilà, i més tard amb els Marot, que havien estat masovers de la Masia de Can Cabanyes. Tots ells, de l'un a l'altre, van continuar fent el que en Jaume Costa ja feia al Mas Costa de Valldeix: treballar la terra. Generació rere generació, al llarg de tres-cents anys i uns pocs quilòmetres de costa, la família no va deixar mai del tot l'agricultura fins al segle XIX.

Quinze generacions

Quan miro l'arbre genealògic i traço la línia des d'en Gaspar Costa fins a mi, compto quinze generacions. Quinze parelles que van néixer, es van estimar, van tenir fills i van morir entre les terres del Maresme i el Barcelonès. Quinze baules d'una cadena que comença en una masia al peu de la Serralada de Marina, en un desembre de fa més de cinc-cents anys.

No sé com era exactament el Mas Costa. Potser tenia un portal adovellat com el de Ca l'Ametller, la masia veïna documentada des de la mateixa època. Potser tenia un celler amb voltes baixes i una era davant de la porta, com d'altres masies de Valldeix que han arribat fins avui. Però sé que allà dins, entre aquelles parets de pedra, va créixer en Gaspar Costa, el meu avantpassat en quinzena generació. I que quan sortia a la porta, veia la mateixa riera que avui separa el nucli urbà de Mataró de les Cinc Sènies, i el mateix camí que portava, riera avall, fins al mar.

 

Fonts:

 

Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (MASMM). Llibres sagramentals de la parròquia de Santa Maria: Baptismes, Matrimonis i Òbits (des del segle XVI). Consulta de fons digitalitzats https://arxiu.esglesia.barcelona/arxiu-digital/

Revista d'estudis locals, publicada des de 1978. Disponible en línia a raco.cat i archive.org

Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Fitxes de masies del terme de Mataró (veïnat de Valldeix). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

L’autor agraeix l’assistència d’eines d’intel·ligència artificial generativa (Claude.ai) en tasques de suport a la redacció i localització inicial de bibliografia, així com l’ús de ChatGPT (OpenAI) per a la generació de les imatges il·lustratives que acompanyen aquest article. La selecció, verificació i interpretació final de les fonts, continguts i recursos gràfics són responsabilitat de l’autor.