Hi ha dates que, quan les trobes et deixen sense paraules. Una d'elles és el 18 de novembre de 1599: el dia que Joan Llorca i Gerònima Orduña es van casar a Guadalest. Tots dos havien nascut a Benimantell, un petit poble de la Vall de Guadalest enclastat entre muntanyes, a la Marina Baixa.
Joan era fill d'Argis Llorca, nascut cap al 1550 al mateix poble. Argis és el meu avantpassat directe en catorzena generació per la branca de la meva àvia Carme Ivorra i Llinares, nascuda a Benidorm el 1917.
Quan vaig trobar el nom Argis, em va cridar l'atenció immediatament. No és un nom català ni castellà. Tampoc llatí ni germànic. És àrab.
Un poble d'arrel islàmica
El nom Benimantell ja ho diu tot: el prefix Beni- prové de l'àrab Banū, que significa "fills de" o "clan de". Com Benidorm, Benifato, Beniardà o Beniarrés, tots els pobles veïns amb aquest prefix són d'origen andalusí, fundats pels pobladors musulmans que van habitar aquestes terres durant més de cinc segles.
Després de la conquesta cristiana de Jaume I a mitjan segle XIII, els habitants musulmans de la Vall de Guadalest van romandre al seu lloc. Van passar a ser mudèjars —musulmans sota domini cristià—, adscrits al Senyoriu del Castell de Guadalest. Vivien en les seves alqueries, conreaven les seves terres i mantenien, en gran mesura, la seva llengua, la seva fe i els seus costums.
Això va canviar bruscament el 1519-1521, amb la revolta de les Germanies. Les masses agermanades van obligar els musulmans valencians a batejar-se per la força. A partir d'aquell moment van passar a ser moriscos: cristians nous oficials que, en privat, continuaven pregant en àrab i seguint l'islam.
Qui era Argis Llorca?
Argis va néixer cap al 1550 a Benimantell, trenta anys després de les conversions forçades. Era, per tant, morisc de naixement: batejat, amb nom de pila àrab i cognom cristià. Aquesta combinació —nom àrab, cognom d'origen repoblador— és precisament el que els historiadors utilitzen per identificar moriscos als registres parroquials del segle XVI.
El nom Argis és molt probablement una transcripció llatinitzada d'un nom àrab, potser relacionat amb Idrīs (إدريس), el profeta islàmic equivalent a Henoc, un dels noms més freqüents entre els moriscos valencians. L'obra de referència sobre aquesta qüestió, La onomástica de los moriscos valencianos (1987) d'Ana Labarta, documenta centenars d'aquests noms àrabs escrits en grafia llatina als documents dels segles XV i XVI.
El cognom Llorca, en canvi, no és àrab: prové del topònim Lorca (Múrcia), introduït a terres valencianes pels repobladors cristians del segle XIII. Igual passa amb Orduña, el cognom de la seva futura nora Gerònima: d'origen basc, derivat de la ciutat d'Orduña (Àlava). Tots dos cognoms reflecteixen la pràctica habitual de l'època: els moriscos adoptaven el cognom del senyor feudal, del batlle o d'algun cristià vell del poble en el moment del bateig.
El casament de 1599 i la catàstrofe de 1609
Joan Llorca i Gerònima Orduña es van casar el 18 de novembre de 1599 a Guadalest, la capital del senyoriu. Feia només deu anys que s'havien casat quan tot va canviar per sempre.
El 22 de setembre de 1609, Felip III va signar el decret d'expulsió dels moriscos del Regne de València. Les famílies tenien tres dies per abandonar les seves cases i dirigir-se al port més proper, des d'on serien deportades al nord d'Àfrica. L'expulsió va afectar uns 135.000 valencians —un terç de la població del regne.
Per a Benimantell, com per a tots els pobles de la Vall de Guadalest, va ser una catàstrofe total. El poble va quedar buit. Dues anys després, el 1611, es va atorgar una carta de poblament per refer el territori amb nous colons cristians, en gran part aragonesos.
Joan i Gerònima havien contret matrimoni deu anys abans de l'expulsió. Si tenien fills petits el 1609, el seu destí és incert: alguns nens moriscos menors d'edat van ser separats dels seus pares per quedar-se com a serfs. D'altres van marxar amb les seves famílies cap a l'exili.
Un fil de catorze generacions fins a Benidorm
La recerca genealògica ha permès reconstruir la línia familiar completa des d'Argis Llorca fins a la meva àvia Carme Ivorra i Llinares, nascuda a Benidorm el 1917: catorze generacions que no es van moure de la Marina Baixa. Això vol dir una cosa molt significativa: Joan i Gerònima no van ser expulsats el 1609.
Com és possible? El decret de Felip III no va ser del tot absolut. Un 6% de les famílies morisques podien quedar-se per mantenir els coneixements agrícoles imprescindibles per als senyors de la terra. A més, famílies que portaven generacions demostrant una integració convincent davant les autoritats eclesiàstiques tenien més possibilitats de passar el filtre. Joan i Gerònima, amb dos cognoms inequívocament cristians —Llorca i Orduña—, casats canònicament el 1599 i amb fills batejats, presentaven davant les autoritats exactament el perfil d'una família assimilada.
És probable que el senyor del senyoriu intercedís per ells: els moriscos eren la mà d'obra que feia productives aquelles terres de muntanya, i molts nobles valencians van resistir l'expulsió fins al darrer moment per motius ben materials. Sigui com sigui, la família va sobreviure al gran buidament de 1609, quan gairebé tots els seus veïns van ser deportats al nord d'Àfrica.
Quatre-cents anys i catorze generacions després, la seva sang corre per les venes d'una família de la Marina Baixa que potser mai no havia imaginat tenir arrels tan antigues i tan diverses en aquelles mateixes muntanyes. Trobar el nom Argis en un document del segle XVI és molt més que una dada genealògica. És una finestra cap a un món gairebé esborrat: el d'una comunitat que parlava àrab, que pregava en secret mirant a la Meca, que va conrear les terrasses de pedra seca d'aquelles muntanyes durant segles.
La majoria dels seus veïns van ser expulsats i oblidats. Ells es van quedar. I aquí seguim.
Fonts:
Arxius parroquials de Guadalest (Via geneanet.es 1599); Ajuntament de Benimantell, secció d'Història; Ana Labarta, La onomástica de los moriscos valencianos (CSIC, 1987); Enciclopèdia Catalana, entrada "morisc".
L’autor agraeix l’assistència d’eines d’intel·ligència artificial generativa (Claude.ai) en tasques de suport a la redacció i localització inicial de bibliografia, així com l’ús de ChatGPT (OpenAI) per a la generació de les imatges il·lustratives que acompanyen aquest article. La selecció, verificació i interpretació final de les fonts, continguts i recursos gràfics són responsabilitat de l’autor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada