Fa deu anys vaig començar a investigar els Pujol de Vilassar i Badalona amb moltes preguntes i poques certeses. Amb el temps, noves dades i documents m’han permès entendre que la història d’aquesta família era més gran del que semblava. L’arribada d’en Jaume Pujol i Mas a Badalona no va ser només el trasllat d’un home sinó la unió de dues famílies de mestres de cases.
En Jaume Pujol i Mas va néixer a Cabrils l’any 1748. Tant la família Pujol com la família Mas al Cabrils de l'època apareixen vinculades a l’ofici de mestre de cases, un treball molt important al Maresme del segle XVIII.
En aquella època, pobles com Cabrils o Vilassar tenien una llarga tradició de picapedrers i constructors. La proximitat de les canteres de granit i el creixement de moltes viles del litoral feien que mestres de cases del Maresme acabessin treballant en poblacions de tota la costa catalana.
L’ofici sovint passava de pares a fills. Créixer en una família de mestres de cases significava aprendre des de jove coneixements pràctics de construcció, geometria, treball de la pedra i direcció d’obres.
El mestre de cases del segle XVIII no era només un paleta. Segons el funcionament habitual dels oficis constructors de l’època, era la persona que dirigia l’obra, calculava estructures i voltes, controlava els materials i coordinava la quadrilla de treballadors. En certa manera, reunia funcions que avui associaríem a un arquitecte i a un constructor alhora.
Els matrimonis que ho van canviar tot
Una de les troballes més interessants de la recerca ha estat descobrir el paper del germà petit d’en Jaume: en Josep Pujol i Mas, nascut el 1754.
Els dos germans van acabar unint-se a una mateixa família de Badalona, els Vidal, també relacionats amb el món de la construcció:
- El 1769, en Jaume Pujol i Mas es va casar amb Paula Vidal i Sunyol.
- El 1780, el seu germà Josep es va casar amb Teresa Vidal i Sunyol.
%20-%20Arxiu%20Capitular%20de%20la%20Catedral%20de%20Barcelona.png)
Casar-se amb les filles d’un mestre establert a la vila podia facilitar la integració professional i social. Tot indica que Domingo Vidal, mestre de cases de Badalona, incorporava així dos gendres que ja coneixien l’ofici des de petits. Per als germans Pujol, l’aliança devia representar una oportunitat per arrelar definitivament a Badalona.
Una xarxa familiar basada en la confiança
Aquest tipus d’aliances familiars eren habituals en molts oficis gremials. Servien per mantenir dins la mateixa xarxa els contactes, els contractes, les eines i els coneixements professionals.
És fàcil imaginar aquell taller familiar format pel sogre i els dos gendres treballant plegats a la Badalona del segle XVIII. Probablement van participar en reformes de cases, ampliacions de masies i altres obres importants de la vila.
En una època en què la reputació era essencial, la família també era una manera de protegir el negoci i garantir la confiança entre les parts.
Què era exactament un mestre de cases?
A la Catalunya dels segles XVII i XVIII, el mestre de cases era una figura clau dins el món de la construcció. Després d’anys d’aprenentatge, podia dirigir obres pròpies i assumir la responsabilitat tècnica dels edificis.
Molts mestres de cases treballaven dins estructures familiars o petits tallers, on parents i aprenents compartien oficis i encàrrecs. Aquest sistema ajudava a transmetre coneixements i a mantenir viu l’ofici durant generacions.
Fonts
Llibres d’esposalles de Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona.
Consulta de fons parroquials i documentació històrica digitalitzada a FamilySearch.
Enciclopèdia Catalana — informació sobre gremis i oficis tradicionals.
Recerca i elaboració pròpia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada