Una de les coses que més m'agrada de la genealogia és que, de vegades, mentre segueixes el rastre d'una família coneguda, acabes descobrint una altra nissaga que havia passat completament desapercebuda. Això és exactament el que m'ha succeït amb els Llentisclar, un cognom extraordinàriament rar que apareix al Maresme durant el segle XVI i que, amb el temps, sembla desaparèixer de la documentació.
La meva recerca no va començar buscant els Llentisclar, sinó els Pujol de Cabrils. Tanmateix, ben aviat vaig topar amb un baptisme que em va cridar l'atenció. El 5 de gener de 1564, a la parròquia de Sant Genís de Vilassar, fou batejat Joan, fill de Miquel Llentisclar àlies Pujol i d'Eulàlia.
A la Catalunya dels segles XVI i XVII era habitual que una persona fos coneguda tant pel seu cognom com pel nom del mas o de la casa que posseïa. En moltes ocasions aquest àlies acabava substituint el cognom original al cap d'una o dues generacions. En aquest cas, però, el rector és extraordinàriament constant: sempre escriu "Miquel Llentisclar àlies Pujol". No apareix mai simplement com a Miquel Pujol. Això em fa pensar que Llentisclar era el cognom familiar, mentre que Pujol identificava el mas o la branca familiar amb què era conegut Miquel.
Continuant la revisió dels llibres de baptismes vaig localitzar dos fills més del matrimoni.
La primera fou Isabel, batejada el 7 de març de 1562, dos anys abans que Joan. Els seus padrins van ser Amador Campins i Isabel Agell.
Posteriorment vaig trobar Pau, batejat el 8 d'abril de 1571, amb Bernat Pi i Susanna Garau com a padrins.
De moment, aquests són els tres fills que he pogut documentar:
- Isabel, batejada el 7 de març de 1562.
- Joan, batejat el 5 de gener de 1564.
- Pau, batejat el 8 d'abril de 1571.
La diferència de gairebé set anys entre Joan i Pau em fa pensar que probablement hi hagué altres fills, avui perduts o encara no localitzats. També és molt probable que Miquel i Eulàlia s'haguessin casat entre 1559 i 1561, però aquí apareix el primer obstacle: els llibres de matrimonis de Sant Genís només comencen l'any 1568, de manera que el seu casament queda fora de la documentació conservada.
Els padrins també em van fer reflexionar. Campins, Agell, Pi, Garau, Veribol i Rafart són cognoms ben coneguts a Cabrils i Sant Genís de Vilassar. La família estava plenament integrada dins la comunitat local. El que em sorprèn és que no aparegui cap altre Llentisclar ni cap Pujol entre els padrins dels tres infants. Això podria indicar que els padrins provenien principalment del cercle familiar d'Eulàlia o bé del veïnat més proper.
La recerca es consolida quan vaig consultar els fogatges de 1553. Hi vaig trobar dues referències: un Puig Llentisclà a Mataró i un altre Llentisclà a Argentona.
Aquestes dues mencions demostren que el cognom ja era present al Maresme. No sembla, doncs, una família aïllada, sinó una petita nissaga establerta en diversos punts de la comarca.
Posteriorment vaig descobrir que al veïnat de Clarà, a Argentona, existia una antiga masia coneguda tradicionalment com Cal Llentisclar de Clarà, identificada posteriorment amb Can Cabot. Quan una casa conserva durant segles el nom d'una família, acostuma a ser perquè aquella família hi va arrelar profundament.
Encara més interessant és una notícia segons la qual la capella de Sant Sebastià i Sant Innocenci de Clarà hauria estat instituïda l'any 1532 per Anton Llentisclar. Si aquesta informació es confirma amb documentació original, Anton es convertiria en la referència personal més antiga que conec d'un membre d'aquesta nissaga al Maresme. I cronològicament encaixa molt bé amb el que podria ser la generació del pare o de l'oncle del meu Miquel.
Quan ja pensava que havia esgotat totes les pistes, en va aparèixer una altra.
El 8 de novembre de 1596 fou batejada Elisabet Campins, filla de Joan Campins i Joana, de Cabrils. Un dels padrins era Bernat Llentisclar, ferrer de Mataró, mentre que la padrina era Elisabet Agell, també de Mataró.
Aquesta dada em sembla especialment valuosa. Per una banda, confirma que el cognom Llentisclar continuava viu a finals del segle XVI. Per l'altra, torna a relacionar aquesta família amb els Campins i els Agell, cognoms que ja havia trobat com a padrins dels fills de Miquel trenta-quatre anys abans.
Naturalment, no puc afirmar que aquest Bernat fos germà de Miquel o un altre parent proper. Però el cognom és tan poc freqüent que costa pensar que la coincidència sigui casual. És una hipòtesi que caldrà confirmar amb documentació notarial.
Després de reunir totes aquestes dades, la meva impressió és que Llentisclar era el cognom originari de la família, mentre que Pujol identificava el mas o la casa on residia Miquel. També sospito que els Llentisclar documentats a Argentona, Mataró i Vilassar podrien formar part d'una mateixa nissaga, encara que de moment no disposo del document que ho demostri.
Precisament aquí rau, al meu entendre, l'interès d'aquesta investigació. No es tracta només de reconstruir una genealogia familiar, sinó d'intentar recuperar la història d'un llinatge que pràcticament ha desaparegut de la memòria col·lectiva.
De moment només tinc algunes peces d'un trencaclosques molt antic. Però cada nova troballa reforça la sensació que els Llentisclar no eren una família aïllada, sinó una petita nissaga del Maresme que, per algun motiu, va acabar diluint-se sota altres cognoms o sota el nom dels masos que ocupava.
I és precisament això el que fa apassionant la genealogia: de vegades, una simple anotació en un llibre de baptismes és el fil que permet començar a recuperar una història que feia gairebé cinc-cents anys que ningú no explicava.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada