El gust d'una infantesa no s'esborra mai. Per a mi, la felicitat té el gust de la coca que em feia la meva àvia a Montgat quan jo era petit. Una recepta flonja, alta, amb una costra de sucre ben cruixent i una inconfusible aroma d'anís. Però darrere d'aquest bescuit de diumenge hi ha un viatge migratori de prop de 500 quilòmetres i quasi 150 anys d'història familiar que connecta els penya-segats de la Marina Baixa amb les platges del Maresme.
L'origen: Finestrat
La història comença a Finestrat, un poble encastat a la falda del Puig Campana. Allà, l'any 1879, va néixer la meva besàvia, Carme Llinares. En aquelles cuines de poble, on res es llençava i tot s'aprofitava, va néixer la recepta original d'aquesta coca.
A Alacant en diuen coca boba (o coca de llanda), i rep aquest nom precisament perquè és "boba": senzilla, ràpida de fer, sense complicacions pastisseres. Era la coca de la gent del camp. Originalment, s'elaborava amb els ingredients bàsics del rebost mediterrani: l'oli d'oliva de les oliveres de la zona, ous de corral, farina, sucre, llet i la ratlladura de llimona.
L'èxode dels anys 20 i la fusió a Montgat
La filla de la Carme, la meva àvia Carme Ivorra, va néixer una mica més avall, a un Benidorm rural i mariner l'any 1917. La dècada de 1920, però, va portar grans canvis econòmics i socials. Buscant un futur millor, la besàvia Carme el seu marit Miquel i els seus fills —inclosa la meva àvia, que llavors era petita— van prendre la decisió d'emigrar a Montgat.
En instal·lar-se al Maresme, es van trobar amb un paisatge nou però amb una olor que els resultava profundament familiar. A tocar de casa tenien la mítica fàbrica de l'Anís del Mono de Badalona (fundada el 1870) . La meva àvia no va haver d'inventar l'ús de l'anís; simplement va fer una preciosa fusió cultural: va agafar la recepta de la seva mare i va substituir el licor alacantí pel destil·lat dolç local.
A més, fidel a l'esperit de la "coca boba" (o malfeta), l'àvia va mantenir el mètode més pràctic i autèntic del món: res de passos separats ni complicacions; tot col·locat al mateix bol i ben batut, untar la safata amb l'oli de casa com es feia abans de l'arribada del paper de forn, i una bona capa de sucre blanc per sobre per crear la seva característica crosta cruixent i al forn.
Avui comparteixo amb vosaltres aquest tresor genealògic. La recepta exacta, mesurada en els gots clàssics de tota la vida, tal com es feia a Montgat però inspirada a Finestrat.
| Ingredients | Mides de la iaia (Got de 250ml) |
|---|---|
| Ous | 2 unitats |
| Farina de blat | 250 g |
| Sucre | 1 got (més extra per a sobre) |
| Llet entera | ½ got |
| Anís dolç (Anís del Mono) | ½ got |
| Oli d'oliva | ½ got |
| Llevat químic (Royal) | 1 sobre sencer (16 g) |
| Llimona | La ratlladura d'1 unitat |
| Sal | Un polsim |
| Per a la costra | Sucre blanc generós |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada