diumenge, 22 de juliol de 2012

Localismes de Badalona i del litoral del baix Maresme


Els localismes o particularitats lingüístiques pròpies d’una localitat ens arrelen al territori i ens en fan sentir orgullosos de compartir mots que fora del nostre poble o ciutat no coneixen. A Badalona i per extensió a Montgat, Tiana, El Masnou, etc. n’hi ha uns quants de localismes que encara són populars, i molts d’altres que Pompeu Fabra arrel de la seva llarga estada a la ciutat de Badalona va incloure al seu diccionari per la seva originalitat i que s’han estès o normalitzat arreu però que tenen el seu origen en particularitats lingüístiques badalonines i del baix Maresme.

Remenant una estona n’he contrastat uns quants de localismes badalonins, la majoria prou coneguts que m’agradaria compartir amb vosaltres i també poder ampliar amb la vostra ajuda:

Agafar el trenc:  A l’estació de Badalona anem a agafar el trenc, no el tren.


 Anem a marc: A Badalona no anem a la platja, anem a marc.

 
Badiu: Eixida, Pati del darrera d’una casa. Es tracta d’un espai interior a cel obert on tradicionalment hi havia el pou, la comuna i el safareig.



Micaco: Nespra, fruït del Nesprer (Mespilus),  Fabra, que va viure a Badalona prop de 30 anys, es va enamorar d’aquest dialectisme i el va incorporar al diccionari normatiu per la seva originalitat.

 
Ple de: Equivaldria a molt, ple de gent (molta gent). Aquest localisme s’ha fet molt popular al Masnou (Ple de riure, Ple de pasta, Ple de buit...).


Tornemi: xuxo o xuixo, la pasta dolça de forma cilíndrica farcida de crema, fregida i ensucrada per fora.

 
Tusa: A Badalona i a Montgat no agafem l’autobús, agafem la Tusa, no sé si ja es pot considerar un localisme però de moment aquí el deixo.

 
Si coneixeu d’altres localismes feu-m’ho saber a comentaris i els aniré afegint a l’article.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada