El meu 10è besavi, l'any 1666, era funcionari municipal a Polop.

Sempre aprofito les vacances d’estiu per reprendre les meves recerques genealògiques i avui he tornat a la Marina Baixa, la terra de la meva àvia. Remenant a la xarxa he anat a trobar una transcripció de l’acta d’un Consell General, celebrat a Polop l’1 d’abril de 1666, que va suposar la creació del Reg major de l’Alfà. En aquest Consell hi és present el meu desè besavi, en Pere Ivorra, que pel que sembla, en qualitat de mostassaf, va ser el primer funcionari municipal de la família.

El mostassaf, o mostassà, nom d’origen àrab muhtasib (qui fa mèrits davant de Déu amb els seus afanys per la comunitat) era el nom emprat per designar el funcionari municipal encarregat de vetlar pel bon funcionament dels mercats urbans, contrastar pesos i mesures, fixar preus i fer justícia. Vindria a ser una mena de tècnic de promoció econòmica o tècnic de mercats, però una mica més atrafegat i molt transversal perquè també era l’encarregat d’altres qüestions públiques com la higiene, l’urbanisme o la vigilància de les escoles.

Aquesta institució araboandalusí fou adaptada posteriorment per les viles de la Corona d’Aragó. De fet a València i a Mallorca els mostassafs tenien seu pròpia, la llongeta, on guardaven els pesos i mesures oficials, hi tenien una còpia dels llibres de mostassafia i desenvolupaven les seues tasques administratives, en definitiva el centre de promoció econòmica de l’època. 

 

El Mostassaf va ser suprimit, com tantes altres coses, el 1715, en els Decrets de Nova Planta, tot i que alguns municipis d’arreu de la Corona d’Aragó en van continuar nomenant durant anys, sobretot per la seva utilitat pública.

Catorze generacions a Argentona!

El meu insomni matutí d’avui, abans de preparar-me per la sortida en bicicleta,  l’he dedicat a remenar en el meu arbre genealògic perquè recordava tenir algun avantpassat remot a la magnífica vila maresmenca d’Argentona, on fa poc menys de dos mesos he fixat la meva residència.

 

El meu besavi, Nicolau Pujol Graner (Badalona, 1894) era besnét de l’Esteve Pujol Canals (Badalona, 1809) besnét d’en Jaume Pujol Mas (Cabrils, 1748) que a la vegada era besnét d’en Jacint Riera de Sant Mateu Vinyals (Premià de Dalt, 1652) net de l’Antic Vinyals Terrades d’Argentona.

 

Tot semblava indicar doncs, que el meu avantpassat Antic Vinyals i Terrades casat amb la Maria Galceran i Joaní de Canyamars, va néixer abans del 1600 al veïnat de Clarà d’Argentona, al Mas Vinyals. 

 

Un cop ordenades les dades al meu arbre d’avantpassats, no podia sinó aprofitatr la sortida en bicicleta amb #joanbobacyclingtours per fer una mica de ruta genealògica, i tot calentant hem pujat cap al veïnat de Clarà per visitar el Mas Vinyals, datat el 1.340.

El Mas, també conegut com Ca l’Omedes, és en l’actualitat una fastuosa mansió amb servei de vigilància i tot, malgrat ser en els seus orígens una granja ramadera. 

Als mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona es diu del Mas Vinyals que és una masia catalogable com a tipus II, segons Bonet i Garí; de planta baixa i pis, amb golfes, i teulada a dues aigües que conserva elements característics de l'època gòtica en façana, com ara el portal adovellat i les finestres amb pedra treballada. Sembla que s’hi pot observar també els carreus vistos a les cantonades, això és clar si no fos una finca privada d’us residencial de la que no se’n pot veure més que les dues tanques d’accés, ben protegides per tot tipus de vigilància. No sé si #nenagambaheritagetours hi podrà fer alguna cosa.

Doncs res, que se m’ha girat feina perquè ara em toca remenar arxius per tal de trobar els avantpassats de l’Antic Vinyals, que m’ha convertit, poca broma, en argentoní de catorzena generació. Jo que creia que era nou al poble.