dimarts, 11 de novembre del 2014

Els Cabré, una nissaga de ferrers de Vila-seca de Solcina i Cambrils

Vila-seca de Solcina, actualment Vila-seca, és una vila del Camp de Tarragona que als segles XVII i XVIII, on situem la nissaga familiar dels Cabré, no anava gaire més enllà dels dos-cents habitants.
















Tot i això, per la seva situació, l’economia de Vila-seca, basada en l’agricultura i les seves activitats complementaries deuria ser prou fructífera perquè en aquesta època eren constants els plets entre l'arquebisbe de Tarragona, Vila-seca i els comerciants de Reus a causa dels drets fiscals pertanyents a l’església i que l'ajuntament de Vila-seca tenia en arrendament.



En aquest context situem doncs l’ofici de ferrer i serraller, que en la ciutat veïna de Reus s’organitzava en la confraria de Sant Eloi i que a Vila-seca, que manté encara avui el carrer anomenat dels Ferrers, deuria fonamentar el seu treball en les eines per al camp, els estris i les activitats relacionades.


Isidre Cabré és el primer de la nostra nissaga de ferrers vilasecans a la segona meitat del segle XVII, tot i que duent el nom del patró de la pagesia difícilment va ser aquest el seu primer ofici, i els seus orígens es remunten al segle XVI al municipi de La Morera de Montsant, Priorat.

Des de l’Isidre però seran cinc les generacions seguides de ferrers, que a la tercera generació es desplacen a la vila veïna de Cambrils i no és ja fins ben acabat el segle XIX quan en Josep Cabré i Parés, probablement mogut pels canvis en el context social i econòmic de la època, trenca la tradició familiar i es fa veterinari.















Més endavant, el fill d’en Josep, en Telesforo Cabré, ja en ple segle XX, farà, com molts, les maletes i enfilarà cap a les comarques de Barcelona, per quedar-s’hi.

Avui, el responsable de dur el cognom Cabré més enllà de la desena generació campa pel baix Maresme dedicant-se a altres menesters prou diferents als de l'ofici dels seus avantpassats però que li requereixen, com a ells, estar sovint entre l’enclusa i el martell, oi August?

El gener de 2016 l'August CabBorrallo va tenir la oportunitat de passejar pels mateixos carrers de
Vila-seca i Cambrils on traginaven els seus avantpassats ferrers del Tarragonès, Baix Camp i Priorat.



Nota: Com sempre s'agraeix qualsevol informació que permeti ampliar la investigació en la recerca genealògica d'aquest cognom. bielblanco@gmail.com

dimarts, 5 d’agost del 2014

Els Pujol: mestres de cases a Badalona i Vilassar

Aprofitant les vacances d'estiu, un any més estic gaudint amb les meves recerques genealògiques, i aquest agost em toca Vilassar, Vilassar entès però en un sentit ampli, atès que al s. XVIII Vilassar integrava els veïnats dels actuals Vilassar de Dalt, Cabrils i Vilassar de Mar.

Encallat com estic en la recerca a Badalona del cognom de la meva mare, i amb la meva afició per les hipòtesi genealògiques, no sóc massa donat a treballar amb dades confirmades, m'avorreix molt, i com que sempre he pensat que els arbres genealògics són una cosa viva, que van canviant, m'ha donat per investigar sobre el possible origen vilassarenc, o no, del meu segon cognom.

He llegit que eren força habituals a l'època els matrimonis entre famílies d'un mateix gremi, per entendre'ns, era comú que un jove mestre de cases es casés amb la filla d'un altre mestre de cases d'una població propera.

D'aquí la hipòtesi que el meu Jaume Pujol i Mas, jove mestre de cases casat a la parròquia de Santa Maria de Badalona el 30 d'agost de 1769 amb Paula Vidal i Sunyol, filla del mestre de cases badaloní, Domingo Vidal i Canals, fos el mateix Jaume Pujol i Mas, batejat el 4 d'octubre de 1748 a la parròquia de Sant Genís de Vilassar, fill Jaume de Pujol Riera i de Maria Mas i Mas de Vall del veïnat de Cabrils a Vilassar. Per a un jove vilassarenc de vint-i-un anys casar-se amb la filla d'un reconegut mestre de cases de Badalona no seria mala cosa.



Badalona





Cabrils







Cites i Fonts:


1779. Àpoca atorgada davant d’un notari de Mataró, entre Jenis Pujol Mestre
de cassas, del Lloch de «VILASSAR DE MAR TERME Y PARROQUIA DE SANT
GENÍS DE VILASSAR», i Francisca Dorda y Abril, viuda de Geroni Dorda Pages
del relatat «VEYNAT DE CABRILS».

1. Josep Samon i Forgas. Vilassar de Dalt + Cabrils + Vilassar de Mar = VILASSAR.2007.
2. Familysearch.org. España, Bautismos 1502-1940.
3. Primer llibre de matrimonis de Sant Genís de Vilassar de de Dalt, de Mar i Cabrils (1568-1680).
4. Esposalles Parròquia Santa Maria de Badalona anys 1747 a 1805. 
5. Jordi Casanovas Berdaguer (dades Cabrils).